En una primera visita, per a aquells que per raons de temps sols poden centrar-se en allò més essencial, oferim una amena i detallada visita pels àmbits més importants de la ciutat. 

El polític, amb l’Ajuntament com a punt més destacat (es pot visitar de dilluns a divendres, però, de vegades, per raons de seguretat, no s’hi pot entrar).

En el comercial destaquen la Llotja i el Mercat Central.  Finalment, en l’àmbit religiós, cal ressaltar la Catedral de Santa Maria i la Basílica de la Mare de Déu.

Si disposa de més temps i desitja conéixer l’esplendor econòmic i cultural en èpoques passades, es pot realitzar una visita pel gòtic per descobrir esglésies i palaus molt singulars, unes construccions erigides la major part de les vegades sobre mesquites (en el cas de les esglésies) o sobre banys àrabs (en el cas d’alguns palaus).
El 1483 (l’any que la Llotja començà a construir-se), la ciutat comptava amb 75.000 habitants.  La València dels segles XIV i XV era una de les urbs més grans d’Europa,  a més d’una gran potència mediterrània, comparable a Marsella, Gènova o Venècia.  La base del seu esplendor econòmic es trobava en la forta activitat mercantil que mantenia amb la resta de la península, amb els països mediterranis i amb algunes àrees del nord d’Europa, com ara Flandes.
Entre els monuments del gòtic civil, la Llotja de la Seda és una obra mestra. La construcció s’inicià el 1483 i fou dirigida inicialment per Pere Compte. L’any 1996 fou declarada patrimoni de la humanitat.  Les drassanes del grau i l’Almodí són belles mostres de l’arquitectura gòtica amb funció comercial. Quant als palaus, cal destacar el de la Generalitat, el de Batlia, el de Boïl, el de l’Escala, el dels Borja, el dels Escrivà, el dels Català o el d’en Bou. (La major part dels palaus quasi mai es poden visitar, ja que són privats o tenen alguna funció política o administrativa.)
Pel que fa a l’arquitectura militar o defensiva, es conserven amb tot el seu esplendor les Torres de Quart i les Torres de Serrans.

Quant a la arquitectura gòtica de caràcter religiós, l’exemple més reeixit és la Catedral, que s’inicià durant el segle XIII, en la qual destaquen els elements incorporats als segles XIV i XV. També cal fer referència a les esglésies de Santa Caterina, Sant Joan de l’Hospital, el Salvador, Sant Joan del Mercat, Sant Nicolau... Tots aquests temples van ser coberts de decoració barroca al segle XVII, però la major part van ser repristinats als anys 70.

València és una ciutat rica en museus; per aquest motiu proposem visitar els més emblemàtics de la ciutat.

El Museu de Belles Arts és una de les principals pinacoteques d’Espanya, amb nombroses taules gòtiques, a més d’obres de Juan de Juanes, Ribalta, Ribera, Espinosa, Goya, Sorolla, Pinazo... L’entrada és gratuïta.

El Museu Nacional de Ceràmica es va formar a partir de la donació de González Martí, dels fons de l’Ajuntament i de donacions particulars.  Està ubicat al Palau del Marqués de Dosaigües, una construcció del segle XV, amb renovacions dels segles XVIII i XIX. Per aquest motiu, la visita comprendria tant el palau com el museu de ceràmica. L’entrada és gratuïta si es demana.

El Museu Faller és un document històric reflectit en els ninots indultats de les falles des del 1934.

La intransigència religiosa de la Contrareforma en la conflictiva València del  segle XVI, a causa de l’abundant població morisca, va propiciar l’arribada del patriarca Sant Joan de Ribera, una personalitat que introduí les idees del Concili de Trent (1563) i que fundà el Col·legi del Corpus Christie, ubicat al costat de la Universitat. Els dos són uns edificis d’estil renaixentista que val la pena conéixer. 

Respecte al barroc, és tant abundant que diuen que València “malbarata barroc”. La forta crisi religiosa del segle XVII comportà la transformació de moltes esglésies a l’estil barroc.  Molts d’aquests temples han sigut repristinatas als anys 70, però encara en queden molts d’estil barroc. Cal destacar, entre d’altres exemples, la Basílica de la Mare de Déu, la façana del Palau del Marqués de Dosaigües, la portada de la Catedral.

Cal concebre el Modernisme com una mentalitat i una època reflectides en l’arquitectura i en l’urbanisme. Després del 1835 (data clau per la desamortització de Mendizábal, completada el 1836 amb la desaparició dels privilegis gremials que impedien la llibertat de comerç i l’expansió de la indústria), la classe que va eixir enriquida va ser la burgesia, autèntica protagonista d’aquella nova ciutat precapitalista. La burgesia valenciana sorgí amb un evident afany de lucre i d’ostentació. A més de la seua actitud oberta, atenta a Europa, agermanada pel sentit estètic amb Catalunya, amb una certa ambició de progrés i de canvi, portà a la renovació de les formes clàssiques tractant de representar una nova imaginació pel detall.

El Modernisme valencià és tardà i subsidiari, incorpora diferents tendències (Art Nouveau, Sezzesion, medievalitzant) i imita les construccions europees. Una sèrie d’arquitectes trobaren a la ciutat un ambient favorable a les novetats, proveïts d’un desig de luxe i de cosmopolitisme que cadascú va satisfer a la seua manera. Els palauets residencials són, per aquest motiu, un tipus d’edificació molt corrent en aquells anys.

El desig de novetat propicià influències dels models de l’arquitectura contemporània de França, Itàlia o Alemanya. 

Dins la ruta modernista cal destacar l’Estació del Nord, els mercats de Colom i Central, la Casa dels Dragons.

València és la ciutat dels contrastos: des de la tradició heretada dels musulmans fins a l’arquitectura més moderna construïda a l’America’s Cup Port o a la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Proposem una excursió per conéixer l’arquitectura més moderna i avantguardista que hi ha en l’actualitat, tant al port com a la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Per albergar la 32 Amercia’s Cup, s’ha dissenyat un ambiciós projecte que inclou la construcció de nous espais i la rehabilitació dels edificis que existien per adaptar-los al nou ús durant la celebració del certamen esportiu.  El recinte compta amb 550.000 m2 d’aigua i 500.000 m2 de terra.

La Marina exterior és un dels projectes de més envergadura. Està formada per dos dics d’abric, que junts fan 2 km de longitud i formen la boca d’entrada, amb la qual cosa donen la possibilitat d’amarrar a 700 embarcacions al llarg de la marina nord i la marina sud. A més, s’han creat 60.000 m2 de vials per a vehicles i bicicletes, així com zones per a vianants i d’aparcament.

L’edifici Veles e Vents és una proposta innovadora de David Chipperfield i Fermín Vázquez.  La simbiosi dels dos arquitectes ens ha donat un lloc privilegiat per a observar la preparació i l’eixida dels vaixells a l’inici de cada regata.  Està situat a la vora del canal, i per això és un mirador privilegiat.

La Copa de l´Amèrica està considerat el trofeu esportiu més antic del món. València ha sigut la primera ciutat europea a albergar les regates de la 32a competició i ho tornarà a ser per a la 33a l’any 2009.

La Ciutat de les Arts i de les Ciències és un conjunt d’edificis de disseny futurista, construït per alguns dels arquitectes més prestigiosos del món (com és el cas de Santiago Calatrava). Ocupa 2 km de la desembocadura del riu Túria, que fou desviat 7 km al sud després de la riuada de l’any 1957.

Està formada pel Palau de les Arts, l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències, l’Umbracle i l’Oceanogràfic

El Palau de les Arts

El Palau de les Arts serà un important centre cultural i artístic on l’arquitectura, enginyeria i tecnologia d’avantguarda es donen al mateix espai. Hi podrem trobar tots els estilis, des dels clàssics fins a les últimes tendències. Òpera, teatre i música seran les principals activitats. Disposa de tres auditoris per a 1.600, 2.500 i 400 persones. 

L'Hemisfèric

L’Hemisfèric (Planetarium) adopta la forma d’un ull obert. Es tracta d’una sala de projeccions audiovisuals amb una gran pantalla còncava de 900 m2 per a projeccions en format IMAX,  laserium i planetarium.l Hemisfèric (Planetarium) adopta la forma de un ojo abierto. Se trata de una sala de proyecciones audiovisuales con una gran pantalla cóncava de 900m2 para proyecciones en formato IMAX, laserium y planetarium.

El Museu de les Ciencies

El Museu  de les Ciències està concebut com un museu obert i dinàmic on es prohibeix no tocar. Al llarg de 4.000 m2, el públic se submergeix en diferents àrees que abasten una àmplia gamma de temes científics

L'umbracle

L’Umbracle se situa en la façana sud del conjunt. Permet albergar al seu interior 900 vehicles i 200 autobusos.  La part superior és un mirador, amb un jardí central arbrat, des d’on es pot contemplar tot el conjunt arquitectònic i la zona de jardins que l’envolta.El Oceanogràfic

L’Oceanogràfic fou dissenyat per l’arquitecte Félix Candela. Es tracta d’un gran centre marí que permet al visitant submergir-se en els oceans i conéixer la fauna i la flora marines de les zones climàtiques més representatives del planeta. Hi habiten 45.000 exemplars de 500 espècies diferents, submergides en 42 milions de litres d’aigua salada i 26 milions de litres d’aigua dolça.

Es tracta d’una visita panoràmica nocturna (“a la lluna de València”) per conéixer els àmbits millor il·luminats de la ciutat.

La plaça de l’Ajuntament, on la il·luminació posa de relleu la diversitat arquitectònica de la plaça.
L’elegància del carrer la Pau, on les cases senyorials estan tan ben il·luminades que semblen de fantasia. La mentalitat del quatroccento reflectida en les portes de la muralla cristiana. 
El trencadís que recobreix els edificis de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

En definitiva, es tracta de comprovar que la “lluna de València” dóna una màgia especial a la ciutat, una ciutat que val la pena conéixer.

Fora de la ciutat, proposem també una visita al parc natural de l’Albufera i un passeig amb barca pel llac.

Entre la mar i els camps d’arròs, tancat per la desembocadura dels rius Túria i Xúquer, el parc natural de l’Albufera constitueix un paradís per a les aus viatgeres i una zona d’expansió de la gran ciutat i dels municipis de l’entorn. Està situat al sud de València (a uns 11 km), separat de les aigües de la Mediterrània per un rosari de dunes i pinars.  El llac es formà fa molt de temps en dipositar-se els sediments dels dos rius, la qual cosa permeté tancar aquesta mar interior d’aigua dolça.

También ofrecemos excursiones por la provincia y por la comunidad, acompañadas por una toma de contacto con la gastronomía autóctona.

· Monastir del Puig i Sagunt.
· Xàtiva, cuna del Borja.
· Monestir de la Valldigna i Gandia.
· Requena terra de vi.